El peix de roca capturat a la badia de Cadaqués i als seus voltants gaudeix d'una reputació llegendària entre gastrònoms i cuiners per la intensitat del sabor i la fermesa de la carn, impossibles de reproduir en altres zones del litoral. Això és conseqüència directa de la singularitat geològica i oceanogràfica del Cap de Creus.
El fons marí del Cap de Creus és un laberint de coves de pissarra i illots coberts de praderies de posidònia, l’hàbitat ideal per a milions de crustacis, mol·luscs i garotes. Espècies com el sarg s’alimenten gairebé en exclusiva d’aquests organismes i fan servir la potent dentadura per trencar-ne les closques. Aquesta dieta rica en marisc aporta a la seva carn uns matisos iodats i una dolçor natural excepcionals.
La part nord del cap està sotmesa a forts corrents marins i a l’onatge constant provocat per la tramuntana. Per tal de sobreviure i mantenir el seu territori, els peixos de roca com l’anfós han de nedar contínuament a contracorrent entre les esquerdes. Aquest exercici constant redueix els nivells de greix tou i dona lloc a una textura muscular ferma, compacta i extraordinàriament neta.
Aquests peixos es capturen mitjançant les arts tradicionals i selectives que usen els pocs pescadors locals que encara formen part de la confraria de Cadaqués. Actualment, pocs restaurants poden oferir-ho pel que es considera un producte exclusiu.
El paisatge que envolta Cadaqués és un monument a la tenacitat humana, on els vessants del cap de Creus s'estenen en terrasses esglaonades sostingudes per murs de pedra seca. En aquest terreny abrupte hi neixen dos dels tresors més preuats del municipi: l'oli d'oliva verge extra de la varietat verdal i les vinyes de muntanya.
La verdal és la varietat d’oliva autòctona de la zona de l’Alt Empordà, també coneguda com a llei de Cadaqués. Les oliveres, exposades a les dures condicions imposades per la força del vent, produeixen una oliva d’un valor sensorial immens. L’oli ofereix un gran equilibri entre notes dolces i picants, amb una amargor lleu i aromes que recorden l’herba seca i la fruita seca. Tot i que l’ús principal és la producció d’oli d’oliva verge extra, també s’utilitza a la gastronomia local per elaborar l’allioli de Cadaqués.
Les vinyes de Cap de Creus estan plantades directament en sòls de pissarra. Com que no hi ha una capa profunda de terra fèrtil, les arrels dels ceps es veuen obligades a esquerdar la roca i penetrar diversos metres sota terra a la recerca d’humitat. Aquest esforç titànic confereix al raïm una concentració mineral extraordinària, que es tradueix en vins blancs i negres amb una marcada frescor i notes de pedra humida.
Les terrasses (també anomenades feixes) que sostenen les oliveres i les vinyes van ser construïdes a mà per generacions de pagesos locals. Aquests murs filtren l’aigua de pluja sense retenir-ne massa, i d’aquesta manera frenen l’erosió del sòl causada pels aiguats.
En un poble amb una identitat estretament lligada al mar, hi ha un tresor gastronòmic que es cou terra endins: els taps de Cadaqués. Aquest dolç, el nom del qual fa referència literalment als taps de xampany o de cava per la seva forma característica, és l'emblema de la rebosteria local.
L’origen dels taps respon a la necessitat de crear un dolç que es conservés el màxim de temps possible. Els pastissers van aconseguir elaborar un pa de pessic extraordinàriament lleuger i esponjós a base d’ous, farina i sucre batuts enèrgicament. Això permetia als mariners cadaquesencs endur-se’ls a bord durant les travessies per la Mediterrània com a font d’energia que es conservava en perfectes condicions durant setmanes.
El secret de la forma icònica no rau només en la consistència de la massa, sinó també en els motlles cilíndrics de coure o d’alumini específics on es couen d’un en un. En coure’s a alta temperatura, la massa puja i sobresurt uniformement per damunt de la vora del motlle, creant aquest «cap» arrodonit tan característic que imita a la perfecció un tap de suro.
Com que s’han de desemmotllar a mà individualment per no trencar-ne la part superior, la producció diària és molt limitada; això vol dir que els caps de setmana i durant els mesos d’estiu s’esgoten a primera hora del matí.