Asseure’s a taula era submergir-se en una filosofia culinària que aplicava els conceptes de slow food i quilòmetre zero per pura necessitat de supervivència, fent del mar, l’oli d’oliva de les terrasses de pissarra i el temps de cocció lent els trets identitaris d’un patrimoni gastronòmic inalterat.

Aquest ecosistema culinari únic va donar vida a receptes autòctones que són veritables tresors per al paladar. A diferència d’altres versions del litoral català, el suquet original dels pescadors del cap es caracteritza per la puresa del producte, amb peixos de roca com el cap-roig. També s’hi ha conservat una rebosteria pròpia, com ara els taps de Cadaqués, uns pans de pessic petits, esponjosos i amb forma de tap de xampany elaborats des del segle XVIII que se serveixen empolsinats amb sucre llustre o flamejats amb rom.

Mentre que la resta de la costa catalana adapta les seves cartes al turisme internacional, als fogons de Cadaqués s’ha continuat honorant la paciència, el peix de roca acabat d’arribar i les herbes silvestres del cap. Entendre la seva cuina és comprendre l’empremta que han deixat la Mediterrània i els segles de calma en cada un dels plats.