La badia de Portlligat és un port natural les aigües del qual estan protegides pel braç de terra de l'illa de Portlligat, un illot que actua com a barrera natural davant els temporals de llevant. Aquest indret era un assentament estacional de pescadors de Cadaqués, que el feien servir per calar i resguardar les barques a les barraques. A partir de 1930, aquest racó de pescadors es va convertir en l'única residència estable de Salvador Dalí i Gala, que hi van viure de manera continuada fins al 1982.
La singularitat geològica de Portlligat rau en la seva orientació i els fons marins, rics en praderies de posidònia i canals estrets, com el pas de l’Illa, que configuren un ecosistema on la llum es reflecteix amb una gran quietud. L’illa de Portlligat, situada just al davant, és un punt de nidificació d’aus marines i un lloc destacat per a les rutes amb caiac, i aïlla la badia del mar obert.
Aquest espai únic va fer que Dalí hi establís la seva llar. El nucli inicial va ser una barraca de tot just 22 metres quadrats. L’última ampliació es va completar durant la dècada dels setanta amb la construcció de la mítica torre de l’ou. L’actual Casa Museu és una estructura orgànica nascuda de la unió successiva de cinc barraques de pescadors adquirides al llarg de quaranta anys. Dalí va definir casa seva com «una veritable estructura biològica», un laberint arquitectònic caracteritzat per passadissos estrets, desnivells continus i finestres de formes irregulars que emmarquen la llum canviant de la badia.
A l’interior, les seves eines de treball romanen intactes, així com el taller amb l’icònic cavallet mòbil accionat per un motor elèctric, la biblioteca i els espais exteriors, com l’Olivar i el pati de la piscina, dissenyats sota la influència del surrealisme i la geometria clàssica.
El paisatge geològic de Cadaqués i del Cap de Creus no va ser un simple teló de fons en l'obra de Salvador Dalí, sinó el motor del seu mètode paranoicocrític d'interpretació visual. Les formacions de pissarra i pegmatita esculpides per l'erosió mil·lenària de la tramuntana i el mar van adquirir formes antropomòrfiques que el pintor va traslladar gairebé de manera mimètica als seus llenços més cèlebres.
Al Cap de Creus i a Cadaqués poden veure’s les capritxoses formacions geològiques esculpides per l’erosió de la tramuntana i el mar, que van inspirar obres surrealistes, especialment a la zona de Tudela i Es Llaner. El gran masturbador (1929) posa en relleu el perfil de la gran roca de cap antropomòrfic que presenta la formació rocosa de la Roca Cavallera. A L’espectre del sex-appeal (1934) hi apareix la roca gegantina i esquerdada que domina la composició, inspirada en els blocs granítics erosionats del paratge de Tudela, com l’Àguila i Es Camell.
Diversos indrets de la costa nord funcionen com un museu a l’aire lliure on la geologia es fusiona amb la història de l’art del segle XX i permeten al visitant identificar la fesomia exacta dels penya-segats que van originar els mites del surrealisme.
«En aquest indret privilegiat, el que és real i el que és sublim gairebé es toquen. El meu paradís místic comença a les planes de l’Empordà i troba la seva plenitud a la badia de Cadaqués. Aquest país és la meva inspiració permanent.» Salvador Dalí
Cadaqués es manté com un poble singular de la Costa Brava gràcies a l'històric aïllament geogràfic, protegit per la barrera natural de les muntanyes del massís de Pení i el puig des Bufadors. Durant segles, aquesta desconnexió per terra va modelar un caràcter únic: un laberint de façanes emblanquinades, teulades de teula àrab i carrers empedrats amb lloses de pissarra col·locades manualment de cantell. El conjunt històric de Cadaqués està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Històricament, aquest poble de pescadors es va convertir, al llarg del segle XX, en un imant per a intel·lectuals i artistes de l’avantguarda internacional, que hi van trobar un refugi creatiu inalterat pel turisme de masses. Entre ells hi havia Salvador Dalí, conegut per les festes extravagants que organitzava a casa seva amb artistes i intel·lectuals.
Avui dia, l’artista hi ha deixat una empremta inesborrable. Al passeig marítim hi ha una estàtua de bronze que representa la silueta del geni encarada a l’illot d’Es Cucurucuc. La Casa Museu de Dalí, a Portlligat, acull la «Barca-xiprer», una instal·lació escultòrica dissenyada pel mateix artista en què un antic llaüt és travessat per un xiprer.
La Societat l’Amistat i el Bar Casino han estat sempre el motor de la vida comunitària. Aquests espais emblemàtics són el punt de trobada on la gent del poble socialitza cada dia i manté vives les seves arrels. Al llarg dels anys, la Societat l’Amistat s’ha transformat en un dinàmic centre cultural que promou activitats intel·lectuals durant tot l’any. A l’estiu, es converteix en un espai imprescindible per a l’art.
A causa de segles d’aïllament geogràfic, el poble conserva el cadaquesenc, un subdialecte únic del català que fa servir el parlar salat, amb els articles es, sa i ses en lloc d’el, la i les.
Portlligat va ser un espai clau, concebut per garantir una llum constant, on Dalí va pintar algunes de les seves obres més importants, com La persistència de la memòria.
