Cadaqués ostenta el títol informal de ser un dels municipis amb més concentració d'artistes per metre quadrat del món, un fenomen que no és una coincidència turística, sinó el resultat d'una inèrcia històrica ininterrompuda. El que va començar a principis del segle XX com un descobriment paisatgístic per part de figures de la talla de Picasso, Matisse o Lorca va evolucionar fins a consolidar una colònia internacional i permanent de pintors, escultors i escriptors
La llum nítida del Cap de Creus, l’aïllament geogràfic que ha preservat l’autenticitat del teixit urbà i la presència magnètica de Salvador Dalí van transformar aquest antic poble de pescadors en una factoria d’avantguarda que, avui dia, continua atraient i acollint creadors de totes les disciplines.
El magnetisme del municipi es va activar quan pintors com Joan Miró, Marcel Duchamp i Richard Hamilton hi van establir les seves residències d’estiu. Duchamp, de fet, va passar els últims tretze estius de la seva vida jugant als escacs a la Societat l’Amistat i treballant en la seva darrera gran obra (Étant donnés), fet que va consolidar el poble com l’epicentre de l’art conceptual.
El nucli antic i el carrer Hort d’en Sanés compta amb una densa xarxa d’espais d’exposició independents i tallers oberts al públic, mantenint viu el pols del mercat de l’art contemporani dins del mateix municipi. El calendari cultural és actiu durant tot l’any amb exposicions i certàmens de prestigi internacional.
La història de l'art contemporani a Cadaqués no es pot entendre del tot sense fer referència a Lanfranco Bombelli, l'arquitecte i artista italià que l'any 1973 va transformar una antiga fàbrica de salaó del nucli antic en la Galeria Cadaqués. El llegat de Bombelli rau a haver creat un laboratori d'experimentació del disseny conceptual on les figures més influents del segle XX produïen, exposaven i convivien sota la llum del Cap de Creus.
Mitjançant les seves publicacions, gravats i un disseny d’interiors icònic, la Galeria Cadaqués va demostrar que la perifèria geogràfica podia allotjar una densitat intel·lectual superior a la de moltes capitals europees. Bombelli va dissenyar l’espai expositiu tot conservant l’essència del minimalisme, que va atreure figures del moviment Fluxus i de l’art conceptual. La galeria va ser la seu del pioner del pop art britànic, Richard Hamilton, que va dissenyar els emblemàtics cartells de la galeria i va organitzar exposicions col·laboratives que desafiaven les fronteres de l’art tradicional.
Bombelli va deixar la seva empremta en el paisatge urbà construint, juntament amb l’arquitecte Peter Harnden, algunes de les cases racionalistes més importants de Cadaqués, caracteritzades per una integració perfecta amb les terrasses de pissarra i el paisatge d’oliveres.
Tot i que la galeria original va tancar les portes el 1997, l’esperit i les instal·lacions es van recuperar posteriorment, mantenint viva la memòria arquitectònica i la línia expositiva d’avantguarda que havia definit l’espai original.
«L’art, alhora que ens allibera i ens ajuda a entendre la vida d’una manera diferent, hauria de portar-nos a una concepció molt més lliure d’aquesta. Podem parlar, aleshores, de l’art de viure.» Lanfranco Bombelli