Cadaqués gaudeix d'una ubicació privilegiada a la comarca de l'Alt Empordà, a Girona, i és el municipi més oriental de la península del Cap de Creus. Envoltat pel massís del Pení, aquest enclavament únic limita amb Roses i el Port de la Selva. El municipi es divideix en diferents espais amb una marcada identitat mediterrània: des del nucli urbà històric fins als emblemàtics paratges de Portlligat i Cap de Creus, que defineixen el caràcter indòmit d'aquesta destinació. La principal via d'accés és la carretera sinuosa que travessa el Parc Natural del Cap de Creus des de Roses, situant Cadaqués en un punt estratègic a prop de la frontera amb França.
El clima de Cadaqués ofereix una experiència sensorial única que varia amb les estacions. De caràcter mediterrani i marítim, el municipi gaudeix d'hiverns suaus i estius temperats, amb una temperatura mitjana anual de 16 °C que permet gaudir de l’indret durant tot l'any. Sens dubte, el protagonista indiscutible és la tramuntana, un vent sec i fort del nord que pot superar els 100 km/h. Els estius són agradables i rarament extrems gràcies a la refrescant brisa marina, ideal per practicar activitats nàutiques i banyar-se a les cales fins ben entrada la tardor. Aquest clima dinàmic convida a gaudir de la natura de la Costa Brava durant tot l'any.
El nom de Cadaqués no té una etimologia clara. Podria derivar de Cap de Quers (cap de roques) a causa del terreny rocós especialment visible en la zona de Cap de Creus, encara que també pot basar el seu origen en el terme “cadaquer” (bosc de “cadacs” , nom que denomina als ginebres), o en l’expressió grega kata-kairus (port ocasional).
Considerada per molts la perla de la Costa Brava, la història de Cadaqués va començar fa milers d’anys amb els ibers. Després d’ells, a través del Mediterrani sards, etruscos, egipcis, fenicis, grecs i romans van arribar a aquestes terres.
A causa del seu aïllament geogràfic per la muntanya de Pení, la vila va sofrir constants incursions de pirates i corsaris, destacant l’atac de 1543 en el qual 22 galeres van assaltar el port i 2500 homes van cremar el poble, l’església i l’arxiu municipal. L’autor d’aquest assalt va ser el conegut corsari Barba-rossa.
La primera referència escrita del municipi és anterior a l’any 814 i narra el rescat local de les relíquies de San Abdón i San Senén després d’un naufragi. Altres documents dels anys 974 i 1030 reflecteixen la donació i posterior compravenda del Cap de Creus pels comtes d’Empúries al monestir de Sant Pere de Rodas, constatant l’existència de vinyes, ports i l’alternança entre la pesca i l’agricultura. Durant l’Edat mitjana la comunitat jueva també va deixar la seva petjada en la toponímia local i va construir una sinagoga que va desaparèixer en el segle XV.
Entre els segles XVI i XVIII es va instaurar el tractat de “les ordenacions de la pesquera” a través del que es regulava el treball col·lectiu en les cales, supervisades pel consell municipal format per la Universitat de Cadaqués. Amb la progressiva pacificació del Mediterrani, la vila va créixer cap al comerç ultramarí i la indústria; i, durant el segle XIX, van florir fàbriques de conserves d’anxoves, oli d’oliva, aiguardent, gasosa, vinagre i pasta per a sopes, al costat d’altres indústries de suro, sabó, potassa i pipes.
A principis del segle XX, l’abandó de l’agricultura tradicional d’oliveres i vinyes va provocar un empobriment econòmic que va obligar molts habitants a emigrar a Amèrica. Aquests emigrants, són coneguts com a indians, alguns van aconseguir enriquir-se i van tornar al municipi, on van construir luxoses residències que contrastaven amb l’arquitectura senzilla local.
A la fi d’aquest segle, el paisatge geològic de Cadaqués va atreure a destacats artistes i intel·lectuals com Salvador Dalí, Marcel Duchamp, Federico García Lorca o Luis Buñuel. Salvador Dalí es va establir definitivament en la vila, immortalitzant-la en les seves obres i donant-la a conèixer mundialment.
L’arribada del turisme en la dècada de 1960 va portar a la població a abandonar de forma gairebé definitiva la pesca i el cultiu. En l’actualitat, gràcies al seu històric aïllament geogràfic, el municipi preserva intacta la seva autenticitat i identitat cultural, reflectida en el seu dialecte cadaquesenc, les seves tradicions i els seus edificis.