El paviment dels carrers del nucli antic de Cadaqués no és només un element decoratiu, sinó una obra d'enginyeria artesanal única coneguda com el rastell. Aquesta tècnica tradicional de pavimentació, que neix de la necessitat d'adaptar-se al terreny accidentat del Cap de Creus, defineix la personalitat visual i acústica del municipi.
A diferència de les llambordes planes convencionals, el rastell es construeix col·locant manualment lloses de pissarra grisa (llicorella) disposades verticalment, de cantell. Aquestes pedres s’extreien directament de la vora del mar, on les onades i els forts corrents del cap les havien modelat, creant una superfície estriada extremament resistent.
El disseny té una finalitat estrictament funcional: les estries de la pissarra actuen com un sistema antilliscant natural, que era vital per evitar que els residents i els animals de càrrega rellisquessin pels forts pendents. A més, les juntes filtren i frenen la velocitat de l’aigua dels aiguats estacionals, i eviten riuades cap al mar.
El conjunt urbà està estrictament protegit. Actualment, qualsevol treball de manteniment que es dugui a terme al subsol del nucli antic exigeix aixecar el rastell pedra a pedra i tornar-lo a col·locar manualment seguint les tècniques dels antics mestres picapedrers.
La fesomia urbana de Cadaqués, dominada per la sobrietat blanca de la tradició marinera, es transforma de manera espectacular al passeig marítim amb l'arquitectura dels indians (o americans). Aquest estil arquitectònic és un testimoni físic dels habitants del poble que, a finals del segle XIX i principis del XX, van emigrar a Cuba a la recerca de fortuna i van tornar amb un capital que va transformar el front marítim.
L’emigració dels cadaquesencs a Cuba va ser especialment forta en ciutats com l’Havana i Santiago. Els qui van gaudir d’èxit comercial van tornar amb el desig d’exhibir el nou estatus social davant la comunitat, i van construir palauets que competien entre si en espectacularitat i trencaven deliberadament amb el minimalisme arquitectònic tradicional. Les seves mansions, construïdes sota la influència del modernisme i l’eclecticisme, van introduir color, formes sinuoses i ornamentació burgesa en un municipi que, fins aleshores, no coneixia res més que la pedra de pissarra i la calç.
La Casa Serinyana va ser dissenyada l’any 1910 per l’arquitecte Salvador Sellés i és l’obra més important del modernisme a la localitat. Destaca per les baranes de ferro forjat, les rajoles de ceràmica blava vidrada i els motius florals que decoren la façana, fet que la converteix en un punt de referència visual que redefineix la vista de la badia des del mar.
Aquests edificis van introduir novetats arquitectòniques colonials i burgeses al teixit urbà, com ara sostres alts decorats amb frescos, galeries envidrades per observar el port i l’ús de materials importats, que contrastaven amb l’austeritat de la llicorella local.
Cada any se celebra la Fira dels Indians, un viatge en el temps que recrea l’ambient colonial del segle XIX i ret homenatge als cadaquesencs que van tornar després de fer fortuna a Cuba.
El magnetisme que Cadaqués exerceix sobre el visitant es deu a l'harmonia de la seva arquitectura tradicional. Hi ha una atmosfera intangible, una sensació de pau i harmonia que els visitants experimenten mentre passegen pels seus carrers, tot i que sovint no poden explicar exactament per què és així. És el resultat de segles d'un codi arquitectònic no escrit, dictat per l'aïllament geogràfic i la necessitat d'adaptar-se als materials del terreny.
Històricament, les façanes s’emblanquinaven cada any per motius d’higiene i per reflectir la radiació solar, mantenint fresc l’interior dels habitatges durant l’estiu. El contrast entre el blanc dels edificis i el blau del mar crea un llenç net que calma la mirada del viatger.
Quan s’observa el poble des de la distància, les teulades formen un mar continu de teules d’argila cuita en tons ocre i rogencs. El pendent de les cobertes i l’absència de terrasses modernes transitables unifiquen el paisatge urbà i eviten que cap edifici destaqui de manera estrident per sobre dels altres.
La pissarra local s’utilitzava per als fonaments i els murs de càrrega gruixuts, que proporcionen aïllament tèrmic i acústic als habitatges. Les finestres, deliberadament petites per protegir les llars de l’embat de la tramuntana, es remataven amb porticons de fusta pintats.
Cadaqués és un laberint idíl·lic de façanes blanques i arrels marineres, un santuari del Moviment Modern. Durant els anys cinquanta i seixanta, el poble es va convertir en el laboratori d'una arquitectura residencial revolucionària. Figures de la talla de José Antonio Coderch, Peter Harnden i Lanfranco Bombelli van reinterpretar la tradició constructiva local segons els principis del racionalisme europeu i nord-americà.
Coderch, un dels arquitectes espanyols més influents del segle XX, va demostrar que es podia modernitzar el nucli antic sense renunciar a l’ànima del poble. En la reforma de l’antiga casa de pescadors (la Casa Senillosa), va mantenir intacta la façana blanca que dona al carrer, però en va revolucionar l’interior obrint patis i reorganitzant les plantes per tal de maximitzar la llum i les vistes al mar, amb les emblemàtiques persianes de llibret de fusta com a element clau.
Peter Harnden i Lanfranco Bombelli van introduir les tendències internacionals de la Bauhaus i de l’estil de vida nord-americà, tot adaptant-les estrictament als materials de la Costa Brava. Els seus habitatges es caracteritzen per plantes diàfanes, cobertes planes, grans finestrals que desdibuixen la frontera entre l’interior i l’exterior, i l’ús magistral de murs de maçoneria de pissarra seca.
Les cases dissenyades per Harnden, Bombelli o Correa i Milá durant els anys seixanta tenen com a objectiu adaptar l’arquitectura moderna a la construcció tradicional, utilitzant materials de proximitat i integrant-se en l’entorn. És un model que respecta l’arquitectura local, però s’adapta a un estil més contemporani.
Cadaqués ha estat un municipi pioner en el respecte per l’entorn. L’any 2010 va protagonitzar la major actuació de desconstrucció del complex turístic Club Med, amb un objectiu clar de restauració ecològica de la Mediterrània.